| Altri testi correlati a Guccini |
La tieta
di Joan Manuel Serrat
Nell'album Ritratti è presente la canzone La ziatta (La tieta), che, come già dal titolo si evince, è una cover dell'omonima canzone di Serrat, di cui segue il testo originale in catalano.
La despertarà el vent d'un cop als finestrons.
És tan llarg i ample el llit... I són freds els llençols...
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà
sense trobar ningù, com ahir, com demà.
La seva soledad és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam...
Escoltarà el miol d'un gat castrat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivern.
Hi ha un missal adormit damunt la tauleta
i un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta.
Hi ha un missal adormit damunt la tauleta
i un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta.
Un mirall esquerdat li dirà: «Ja et fas gran.
Com ha passat el temps! Com han volat els anys!
Com somnis de jovent pels carres s'han perdut!
Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls!...»
La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís:
És l'orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
Cada dia el mateix: agafar l'autobús
per treballar al despatx d'un advocat gandul,
amb qui en altre temps ella es feia l'estreta.
D'això fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta.
La que sempre té un plat quan arriba Nadal.
La que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que els fills dels seus germans.
La que diu: «Tot va bé». La que diu: «Tant se val».
I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons
i a l'església tots dos faran com fa el mossèn
i lloaran Jesús que entra a Jerusalem...
Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.
I un dia s'ha de morir, més o menys com tothom.
Se l'endurà una grip cap al forat profund.
Llavors ja haurà pagat el nínxol i el taüt,
els salms dels capellans, les misses de difunts
i les flors que seguiran el seu enterrement;
són coses que sovint les oblida la gent,
i fan bonic les flors amb negres draps penjant
i al darrera uns amics, descoberts fa un instant
i una esquela que diu... «Ha mort la senyoreta...
...descansi en pau. AMÉN»... I oblidarem la tieta.
Farewell Angelina
di Bob Dylan
Nell'album Parnassius Guccinii è presente la bellissima canzone Farewell, a mio (modestissimo) parere la migliore in assoluto tra tutte quelle scritte dal Vate di Pavana. Come da lui stesso precisato in occasione del concerto di Cantù del 1996, questa canzone fu scritta per una ragazza conosciuta al mare alcuni anni or sono, e a fare da sfondo alla storia era la canzone di Bob Dylan Farewell Angelina. Già a partire dal titolo, quindi, una citazione. Farewell inizia poi con quel "la la la..." che riproduce il motivo di Dylan. Infine, nel testo, compare la frase "The triangle tingles and the trumpet plays
slow" tratta dalla stessa canzone. Eccone comunque il testo integrale.
Farewell Angelina, the bells of the crown are being stolen by bandits.
I must follow the sound: the triangle tingles and the trumpets play slow.
Farewell Angelina, the sky is on fire and I must go.
There's no need for anger, there's no need for blame, there's nothing to prove,
everything's still the same, just a table standing empty by the edge of the sea.
Farewell Angelina, the sky is trembling and I must leave.
The jacks and the queens have forsaked the courtyard: fifty-two gypsies
now file past the guards in the space where the deuce and the ace once ran wild.
Farewell Angelina, the sky is folding; I'll see you in a while.
See the cross-eyed pirates sitting perched in the sun, shooting tin cans
with a sawed-off shotgun, and the neighbors they clap, and they cheer with each blast.
Farewell Angelina, the sky's changing color and I must leave fast.
King Kong, little elves on the rooftops, they dance Valentino-type tangos
while the make-up man's hands shut the eyes of the dead not to embarrass anyone.
Farewell Angelina, the sky is embarassed and I must be gone.
The machine guns are roaring, the puppets heave rocks, the fiends nail time bombs
to the hands of the clocks. Call me any name you like: I will never deny it.
Farewell Angelina: I must go where it's quiet.